Portem anys reclamant-ho, però ara ja tenim les xifres sobre la taula i el diagnòstic és clar: el sector de l’atenció a la gent gran a Catalunya pateix una escletxa salarial estructural que amenaça la nostra viabilitat. L’estudi de l’empresa Daleph (novembre 2025) confirma el que les entitats de DIGNARA fa temps que denunciem: la diferència per a un mateix perfil professional entre el sector social i el sanitari (SISCAT) arriba a ser del 52%.
Aquesta no és només una qüestió de xifres; és una qüestió de dignitat per als nostres professionals i d’estabilitat per als nostres equips. Sense salaris justos, no podem retenir el talent, i sense talent, la qualitat de l’atenció es debilita.
El preu de la dignitat
L’equiparació no és gratuïta. L’estudi xifra l’impacte econòmic d’aquest pas necessari entre els 377 i els 469 milions d’euros per al sector de la gent gran. Som conscients que el Departament de Drets Socials ha incrementat les tarifes un 16% en els darrers dos anys, però aquest esforç és encara insuficient per tancar una ferida tan profunda.
Com a entitats sense ànim de lucre, ens trobem en una cruïlla delicada. No podem traslladar aquests costos a les famílies de places privades sense posar en risc el seu accés al servei; el preu ja és, sovint, inassumible per a moltes rendes. Per això, la solució ha de ser política.
Tres eixos per al futur immediat
Davant d’aquest escenari, des de la nostra associació hem de posar el focus en tres punts clau:
- L’equitat de l’usuari: Continuem exigint que l’usuari de plaça privada rebi les mateixes prestacions vinculades (PEV) que el de plaça pública. Si el finançament segueix el model de copagament segons renda, eliminarem la barrera entre “públic” i “privat” i garantirem el dret de la persona a ser atesa a prop del seu entorn.
- L’acreditació com a passaport: La Generalitat ja ha avisat: els increments de tarifes no seran lineals. Estaran lligats a la qualitat, la sostenibilitat i el compliment d’indicadors. Ser una entitat acreditada ja no és una opció, és l’única via per formar part de la xarxa pública i garantir els ajuts als nostres usuaris.
- La gestió de les dades: No podem defensar la nostra realitat si no la mesurem. Hem de sistematitzar l’impacte de l’absentisme, quantificar les millores laborals que ja oferim i fer pública la tasca social que realitzem (beques i ajuts propis) a través de les nostres memòries anuals.
Una reflexió estratègica
El President de la Generalitat ha fixat el primer trimestre d’aquest any per albirar l’horitzó d’aquest procés. Mentrestant, cada entitat ha de fer els seus deures: trobar el seu punt d’equilibri entre places públiques i privades i definir quin és el sostre de concertació que vol assumir per ser sostenible.
L’equiparació és inexorable. Si volem que el sistema sobrevisqui i mantenir-nos fidels als valors dels nostres fundadors, hem d’estar preparats per al canvi. La transformació del sector ja ha començat; o som protagonistes d’aquest nou escenari, o el sistema ens deixarà enrere.
Montserrat Falguera
Co-presdienta Dignara